Gua, gua, gua... Quina calor, quin sol i que bé ens queda el bronzejat. Que macos que estem jejeje.
Comencem el quart dia de de les dunes de Famara, l´Etapa d'orientació. Al principi, el terreny va ser molt tou, vorejant la costa, amb unes vistes precioses, unes onades espectaculars xocant amb les roques.
Comencem a trobar els primers volcans quan anem girant cap a l'interior de l'illa deixant el mar a l'esquena, amb l'ombra d'en Cifu com a últim integrant del grup (sempre a roda) eh eh !!!
Després d'unes pujadetes entrem al Parc de Timanfaya vorejant la costa. Quina etapa més bonica, amb molts canvis de paisatge, vam disfrutar molt i molt... el que us esteu perdent tots els altres components !!!
Molta lava que la vam travessar per una pista que només podien passar bicis i senderistes. A l'esquerra queda un volcà lluny i a la dreta el mar. Moltes rialles i converses que de cop i volta i durant tres quilòmetres van desaparèixer perquè la pista pujava sense molt desnivell però que les pedres i el sol ho van fer bastant dur, pesat i feixuc.
Després de patir una mica i veure que la xispa (coca cola) començava estar en reserva vam decidir desviar-nos de la ruta per anar a fer el "guiri" al Parc Natural del Timanfaya al qual vam pagar 8€ (persona) per entrar i ens van donar una volta amb autobús per dins el volca. L'aire condicionat i els seients d'escuma de l'autobús ens van donar la vida, van ser glòria. Després del recorregut, el guia "coleguilla", ens va fer unes demostracions de la lava que hi ha a sota (a uns 3.000km de profunditat sota el nivell del mar, hi ha una bossa de lava d'uns 2km quadrats de lava, que ells aprofiten entre d'altres coses, a través d'un forat tipus campana, l'escalfor que desprèn per coure tota la carn que serveixen al restaurant, molt molt curiós), i després de les demostracions " sempre coca cola " Oh Oh Oh que fresca i que bé entra amb aquesta calor...
Ara amb la xispeta vam començar la petita pujada i el respectiu descens al qual vam parar a la meitat a veure els amics camells d'en Xafi jejeje...
Ja hi havia gana però faltava un descens per carretera. Quines velocitats tothom intentant agafar el rebuf, ara si per fi !!! el d'en CIFU, ràpid com un coet jeje primer com No !! I amb molta classe no va deixar que en Carlos agafés el seu rebuf. Aquí va començar el pique entre dos grans esprinters.
Un cop dinats vam creuar Yaiza per dalt, vam passar per unes salines i a partir d'aqui vorejant un altre cop el mar per unes pistes no gaire marcades i molt molt però molt pedregoses "on suposem que es on vam acabar de perdre les natges dels respectius culs. Mirant les espectaculars onades, un hotel abandonat i amb l'ajuda de les fites vam arribar al far que marcava l'entrada del passeig de Playa Blanca fins el punt de control, apartaments 7 limones.
Una vegada segellat el road book, vam anar a buscar els apartaments Sun Park per dutxar-nos i anar a sopar a un italià pastes i pizzes per recuperar forçes. Ja comencem a veure el final de Pedals de Lava...
(Pd: si algú s'anima a fer la ruta i per casualitat troba les nostres natges, agrairíem molt si les poguéssin enviar, en el blog hi ha la nostra direcció, per suposat les despeses d´enviament van al nostre càrrec)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada