La III Etapa començava malament, s´iniciava amb una possible baixa. Teniem en Jordi que havia passat tota la nit deixant-ho tot tant per dalt com per baix i havia dormit unes 3 hores intercaladament, la qual cosa li feia plantejar-se la retirada de Pedals de Lava.
Gràcies al suport psicològic de la resta del grup vam aconseguir que com a mínim fes la sortida i que sobre la marxa ja veuríem com acabava l'etapa.
Vam tornar a agafar el vaixell per poder sortir de la Gràciosa i tornar a Orzola on començava l'etapa. Vam esmorzar (en Jordi un mini de pernil dolç i un te per poder tallar les possibles "...") i vam iniciar l'etapa, la qual va començar amb un fort port de muntanya (el Mirador del Rio) i a més a més l'aire es va girar contra nosaltres...
Una vegada vam arribar a dalt del mirador, just anàvem a iniciar la baixada quan... una altra punxada, Si Si... tornava a ser en Carles quin tiu tu... ja no teníem cap càmera que ens havien donat els organitzadors, en Carles les havia fet servir totes jejeje
Al segon port vam estar a punt de morir... segons les indicacions d'en Xafi i com interpretava el road book ens teníem que tirar per un barranc... sort d'en Jordi que tot i estar molt molt fluixet (Noe, tranquil·la que l'estàvem cuidant molt bé... sempre el portàvem protegit del vent) va poder interpretar el road book correctament com un bon sherpa i així vam poder deixar la baixada pel barranc pels paracaigudistes jejejeje
Quan vam arribar al punt de control a la població de Haria vam poder trobar una fàrmacia (en tota la meitat de l'illa no hi ha res de res, quatre cases i molta pedra) on vam poder comprar medicament per si s'havia de tallar la "d... ", els dolors de panxa i aliment líquid per en Jordi(suero).
Després d'un bon dinar per part dels altres tres components (una bona graellada de carn) i el pobre Jordi picant una mica d'arròs blanc i pollastre a la planxa, vam començar el tercer port que va ser infernal... la primera part era una pujada d'asfalt, on en Carles va apretar per emportar-se el premi de la muntanya mentre el peloton anava protegint en Jordi del vent perquè pogués acabar l'etapa.
La segona part del port va ser la més dura, l'aire en contra i en diagonal era tant fort que vam tenir que fer un parell de pujades caminant, fins i tot, una de les vegades el vent va tirar en Xafi per terra. Després de fer una de les baixades més fortes i empinada de la ruta finalment vam arribar a Teguisse on vam fer una xispeta (coca cola) més que merescuda.
Passada mitja hora tornàvem a estar pletòrics per afrontar un llarg descens molt ràpid i divertit. La diversió va durar poc ja que nosaltres pel que fa mantenir la mecànica de la bici en bon estat en aquella baixada ens ho vam passar pel forro, per una baixada bona que hi havia, s'havia de disfrutar, però per variar vam tornar a punxar, i no una vegada sinó dues vegades, el rànquing quedava amb el líder en Carlos amb 4, Cifu 1 i Xafi 1.
Un cop solucionats els problemes mecànics vam arribar a Famara un petit poble surfero molt maco amb una gran platja de dunes.
A l'acabar l'etapa i un cop a l'apartament els tres components de l'equip vam fer un aplaudiment merescut a en Jordi, ja que va aguantar com un "pepe" l'etapa reina, més dura i forta de totes i s'ho mereixia.
Per acabar el dia vam sopar en un petit bar on vam veure el futbol mentre sopàvem peix fresc entre d'altres pop a la gallega pel ridícul preu de 3 € el plat... impressionant !!!! (i en Jordi menjant arros i peix per variar jejeje )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada