Hola macus, HEM FINALITZAT PEDALS DE LAVA !!!! Però abans de les felicitacions explicarem com va anar la sortida i l´última etapa.
Com la resta de dies, ens vam aixecar a quarts de nou, però amb una diferència, aquesta vegada voliem fer gala de la nostra casta, compromís, professionalitat...(jejejeje) i guanyar l'última etapa i d'aquesta manera emportar-nos el que serà la nostra primera volta per etapes a Pedals del Món.
A les 9h ens vam trobar amb els altres ciclistes de Barcelona, ells iniciaven l'etapa i nosaltres aprofitàvem per fer un mini esmorzar.
A 2/4 de 10 vam decidir començar l'etapa amb uns primers km estirant les cames pel passeig marítim. Quan vam acabar el passeig vam decidir posar-nos seriosos i augmentar una mica el ritme per recuperar xino xano als escapats.
Al cap d'uns 10 Km ja els teniem a la vista i als 13 Km ja els haviem agafat. Vam estar una mica amb ells per comprovar que es trobaven bé i per si volien anar tots junts però ens van dir que anéssim tirant i vam tornar a posar un ritme que al cap de pocs Km ja no veiem a ningú.
Era el dia que més vam disfrutar perquè era un terreny mountainbike total, anàvem vorejant la costa pels senders i petits camins de la zona dels Ajaches ... un terreny on es podia fer gala de la nostra tècnica a l'hora d'afrontar les zones rocoses i en especial els descensos.
Així fins arribar a la zona més difícil per orientar-nos, on gràcies a l'orientació d'en Xafi i en Jordi vam poder triar el camí correcte fins arribar a la vall de la muntanya on vam trobar els dos cotxes ( o el que quedava d'ells), que eren els punts d'orientació i una àncora molt gran dibuixada en una de les cares d'una muntanya. Pocs metres més endavant vam arribar a la Cova Jardi dels Cactus i dels Records (molt maca i curiosa), vam descansar una mica i vam aprofitar per fer una mica el burro pujant a la barca patera tipus " Desembarco de Normandia " jejeje
Seguidament vam afrontar un parell de pujades molt empinades i rocases que s'ha de dir que no les vam poder fer sobre la bicicleta, sinó caminant, però la zona valia la pena.
Finalment vam aconseguir sortir de la zona Ajaches i vam arribar al punt de control (eren les primeres cases que veiem després d'uns 15 km aprox) ens vam trobar que el bar estava tancat, però fent gestions amb els organitzadors ens van informar que no passava res i nosaltres com no, vam aprofitar per fer una cervesa al bar del costat, vora el mar, que bona i que bé que va entrar...
Després de fer la parada obligatòria vam voler agafar forces amb unes barretes de fruita amb sucre que portava exclusivament en Carles... però la sorpresa va ser quan ens va dir que no les havia agafat, que les havia deixat a la maleta de l'apartament ((( a la nit no va poder aguantar i ens va dir que cinc minuts abans de demanar-li, l'avaria tècnica que havia tingut, era fingida i falsa, era l'excusa per poder menjar-se tot sol l'última barreta que tenia sense compartir amb la resta, perquè segons ell estava molt faltat de sucre... Ai Carlitos Carlitos jejejejeje, - li vam perdonar com no - jeje )))
Pocs km després vam arribar a Puerto del Carmen on també vam aprofitar el terreny per reduir el ritme, fer descensos d'escales (això només ho va fer en Jordi) i la tradicional baixada ziga-zaga fins a la zona del port on vam tornar a fer unes birretes quasi obligats. (el dipòsit d'en Xafi es trobava amb reserva, li quedaven pocs km, amb el nivell de cervesa que tenia i potser no hagués arribat jejejeje )
Finalment vam arribar al final de l'etapa, que és on vam iniciar " Pedals de Lava", on va començar tot, a la Plaça de les Nacions.
El final de l'etapa es va decidir a l'esprint, anaven escapats en Jordi i en Carles a pocs metres d'en Cifu i en Xafi. Als últims metres en Cifu, va trair els companys que tota la ruta l'havien portat com un tarró de sucre i protegit del vent, va deixar en Xafi enrere i després de "jugar-se la vida " en un parell de revolts, va poder atrapar en Jordi i en Carles que anaven tirant tranquilament, fent-la petar i sense cap tipus d'interès de competir ni d'arribar abans.(però ja sabem com és el nostre Cifu, porta l'esperit de competir a la sang i sempre que veu el final o la meta no pot aguantar, encara que hagi de trair els companys... jejejejejeje, ah! i a les sortides tamé ho fa... jejeje :-)
Després de dinar i que en Cifu quasi acabés amb l'existència de cervesa del restaurant perquè al seu dipòsit li van entrar 1.5 litres de líquid (cervesa) ens vam dutxar i vam anar a la botiga de Pedals de Lava on ens vam trobar tots els ciclistes, vam comentar tota l'estada, la ruta i ens van fer entrega del mallot commemoratiu de Pedals de Lava.
Per acabar el dia i celebrar que vam poder acabar tota la ruta sense cap problema important, ens vam decidir anar a fer un bon sopar, però va haver-hi una baixa d'última hora i va ser el sr.Cifu a causa de l'esprint final, les poques forces que li quedaven van acabar de desaparèixer i en va pagar les conseqüències i no va poder seguir el ritme dels altres companys i va tenir que quedar-se a l'apartament a descansar, abatut, jejejejeje.
Nosaltres tres amb la pena que el nostre company (de rebuf i a roda) no pogués venir, vam degustar un bon pernil ibèric amb " pa amb tumaca " (com diuen els canaris) i uns bons entrecots amb el corresponent bon vi, que ja en teniem ganes i ens ho ben mereixíem...
dimecres, 16 de febrer del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
Pedals de Lava " IV ETAPA " 10-02-11
Gua, gua, gua... Quina calor, quin sol i que bé ens queda el bronzejat. Que macos que estem jejeje.
Comencem el quart dia de de les dunes de Famara, l´Etapa d'orientació. Al principi, el terreny va ser molt tou, vorejant la costa, amb unes vistes precioses, unes onades espectaculars xocant amb les roques.
Comencem a trobar els primers volcans quan anem girant cap a l'interior de l'illa deixant el mar a l'esquena, amb l'ombra d'en Cifu com a últim integrant del grup (sempre a roda) eh eh !!!
Després d'unes pujadetes entrem al Parc de Timanfaya vorejant la costa. Quina etapa més bonica, amb molts canvis de paisatge, vam disfrutar molt i molt... el que us esteu perdent tots els altres components !!!
Molta lava que la vam travessar per una pista que només podien passar bicis i senderistes. A l'esquerra queda un volcà lluny i a la dreta el mar. Moltes rialles i converses que de cop i volta i durant tres quilòmetres van desaparèixer perquè la pista pujava sense molt desnivell però que les pedres i el sol ho van fer bastant dur, pesat i feixuc.
Després de patir una mica i veure que la xispa (coca cola) començava estar en reserva vam decidir desviar-nos de la ruta per anar a fer el "guiri" al Parc Natural del Timanfaya al qual vam pagar 8€ (persona) per entrar i ens van donar una volta amb autobús per dins el volca. L'aire condicionat i els seients d'escuma de l'autobús ens van donar la vida, van ser glòria. Després del recorregut, el guia "coleguilla", ens va fer unes demostracions de la lava que hi ha a sota (a uns 3.000km de profunditat sota el nivell del mar, hi ha una bossa de lava d'uns 2km quadrats de lava, que ells aprofiten entre d'altres coses, a través d'un forat tipus campana, l'escalfor que desprèn per coure tota la carn que serveixen al restaurant, molt molt curiós), i després de les demostracions " sempre coca cola " Oh Oh Oh que fresca i que bé entra amb aquesta calor...
Ara amb la xispeta vam començar la petita pujada i el respectiu descens al qual vam parar a la meitat a veure els amics camells d'en Xafi jejeje...
Ja hi havia gana però faltava un descens per carretera. Quines velocitats tothom intentant agafar el rebuf, ara si per fi !!! el d'en CIFU, ràpid com un coet jeje primer com No !! I amb molta classe no va deixar que en Carlos agafés el seu rebuf. Aquí va començar el pique entre dos grans esprinters.
Un cop dinats vam creuar Yaiza per dalt, vam passar per unes salines i a partir d'aqui vorejant un altre cop el mar per unes pistes no gaire marcades i molt molt però molt pedregoses "on suposem que es on vam acabar de perdre les natges dels respectius culs. Mirant les espectaculars onades, un hotel abandonat i amb l'ajuda de les fites vam arribar al far que marcava l'entrada del passeig de Playa Blanca fins el punt de control, apartaments 7 limones.
Una vegada segellat el road book, vam anar a buscar els apartaments Sun Park per dutxar-nos i anar a sopar a un italià pastes i pizzes per recuperar forçes. Ja comencem a veure el final de Pedals de Lava...
(Pd: si algú s'anima a fer la ruta i per casualitat troba les nostres natges, agrairíem molt si les poguéssin enviar, en el blog hi ha la nostra direcció, per suposat les despeses d´enviament van al nostre càrrec)
Comencem el quart dia de de les dunes de Famara, l´Etapa d'orientació. Al principi, el terreny va ser molt tou, vorejant la costa, amb unes vistes precioses, unes onades espectaculars xocant amb les roques.
Comencem a trobar els primers volcans quan anem girant cap a l'interior de l'illa deixant el mar a l'esquena, amb l'ombra d'en Cifu com a últim integrant del grup (sempre a roda) eh eh !!!
Després d'unes pujadetes entrem al Parc de Timanfaya vorejant la costa. Quina etapa més bonica, amb molts canvis de paisatge, vam disfrutar molt i molt... el que us esteu perdent tots els altres components !!!
Molta lava que la vam travessar per una pista que només podien passar bicis i senderistes. A l'esquerra queda un volcà lluny i a la dreta el mar. Moltes rialles i converses que de cop i volta i durant tres quilòmetres van desaparèixer perquè la pista pujava sense molt desnivell però que les pedres i el sol ho van fer bastant dur, pesat i feixuc.
Després de patir una mica i veure que la xispa (coca cola) començava estar en reserva vam decidir desviar-nos de la ruta per anar a fer el "guiri" al Parc Natural del Timanfaya al qual vam pagar 8€ (persona) per entrar i ens van donar una volta amb autobús per dins el volca. L'aire condicionat i els seients d'escuma de l'autobús ens van donar la vida, van ser glòria. Després del recorregut, el guia "coleguilla", ens va fer unes demostracions de la lava que hi ha a sota (a uns 3.000km de profunditat sota el nivell del mar, hi ha una bossa de lava d'uns 2km quadrats de lava, que ells aprofiten entre d'altres coses, a través d'un forat tipus campana, l'escalfor que desprèn per coure tota la carn que serveixen al restaurant, molt molt curiós), i després de les demostracions " sempre coca cola " Oh Oh Oh que fresca i que bé entra amb aquesta calor...
Ara amb la xispeta vam començar la petita pujada i el respectiu descens al qual vam parar a la meitat a veure els amics camells d'en Xafi jejeje...
Ja hi havia gana però faltava un descens per carretera. Quines velocitats tothom intentant agafar el rebuf, ara si per fi !!! el d'en CIFU, ràpid com un coet jeje primer com No !! I amb molta classe no va deixar que en Carlos agafés el seu rebuf. Aquí va començar el pique entre dos grans esprinters.
Un cop dinats vam creuar Yaiza per dalt, vam passar per unes salines i a partir d'aqui vorejant un altre cop el mar per unes pistes no gaire marcades i molt molt però molt pedregoses "on suposem que es on vam acabar de perdre les natges dels respectius culs. Mirant les espectaculars onades, un hotel abandonat i amb l'ajuda de les fites vam arribar al far que marcava l'entrada del passeig de Playa Blanca fins el punt de control, apartaments 7 limones.
Una vegada segellat el road book, vam anar a buscar els apartaments Sun Park per dutxar-nos i anar a sopar a un italià pastes i pizzes per recuperar forçes. Ja comencem a veure el final de Pedals de Lava...
(Pd: si algú s'anima a fer la ruta i per casualitat troba les nostres natges, agrairíem molt si les poguéssin enviar, en el blog hi ha la nostra direcció, per suposat les despeses d´enviament van al nostre càrrec)
Pedals de Lava " III ETAPA " 09-02-11
La III Etapa començava malament, s´iniciava amb una possible baixa. Teniem en Jordi que havia passat tota la nit deixant-ho tot tant per dalt com per baix i havia dormit unes 3 hores intercaladament, la qual cosa li feia plantejar-se la retirada de Pedals de Lava.
Gràcies al suport psicològic de la resta del grup vam aconseguir que com a mínim fes la sortida i que sobre la marxa ja veuríem com acabava l'etapa.
Vam tornar a agafar el vaixell per poder sortir de la Gràciosa i tornar a Orzola on començava l'etapa. Vam esmorzar (en Jordi un mini de pernil dolç i un te per poder tallar les possibles "...") i vam iniciar l'etapa, la qual va començar amb un fort port de muntanya (el Mirador del Rio) i a més a més l'aire es va girar contra nosaltres...
Una vegada vam arribar a dalt del mirador, just anàvem a iniciar la baixada quan... una altra punxada, Si Si... tornava a ser en Carles quin tiu tu... ja no teníem cap càmera que ens havien donat els organitzadors, en Carles les havia fet servir totes jejeje
Al segon port vam estar a punt de morir... segons les indicacions d'en Xafi i com interpretava el road book ens teníem que tirar per un barranc... sort d'en Jordi que tot i estar molt molt fluixet (Noe, tranquil·la que l'estàvem cuidant molt bé... sempre el portàvem protegit del vent) va poder interpretar el road book correctament com un bon sherpa i així vam poder deixar la baixada pel barranc pels paracaigudistes jejejeje
Quan vam arribar al punt de control a la població de Haria vam poder trobar una fàrmacia (en tota la meitat de l'illa no hi ha res de res, quatre cases i molta pedra) on vam poder comprar medicament per si s'havia de tallar la "d... ", els dolors de panxa i aliment líquid per en Jordi(suero).
Després d'un bon dinar per part dels altres tres components (una bona graellada de carn) i el pobre Jordi picant una mica d'arròs blanc i pollastre a la planxa, vam començar el tercer port que va ser infernal... la primera part era una pujada d'asfalt, on en Carles va apretar per emportar-se el premi de la muntanya mentre el peloton anava protegint en Jordi del vent perquè pogués acabar l'etapa.
La segona part del port va ser la més dura, l'aire en contra i en diagonal era tant fort que vam tenir que fer un parell de pujades caminant, fins i tot, una de les vegades el vent va tirar en Xafi per terra. Després de fer una de les baixades més fortes i empinada de la ruta finalment vam arribar a Teguisse on vam fer una xispeta (coca cola) més que merescuda.
Passada mitja hora tornàvem a estar pletòrics per afrontar un llarg descens molt ràpid i divertit. La diversió va durar poc ja que nosaltres pel que fa mantenir la mecànica de la bici en bon estat en aquella baixada ens ho vam passar pel forro, per una baixada bona que hi havia, s'havia de disfrutar, però per variar vam tornar a punxar, i no una vegada sinó dues vegades, el rànquing quedava amb el líder en Carlos amb 4, Cifu 1 i Xafi 1.
Un cop solucionats els problemes mecànics vam arribar a Famara un petit poble surfero molt maco amb una gran platja de dunes.
A l'acabar l'etapa i un cop a l'apartament els tres components de l'equip vam fer un aplaudiment merescut a en Jordi, ja que va aguantar com un "pepe" l'etapa reina, més dura i forta de totes i s'ho mereixia.
Per acabar el dia vam sopar en un petit bar on vam veure el futbol mentre sopàvem peix fresc entre d'altres pop a la gallega pel ridícul preu de 3 € el plat... impressionant !!!! (i en Jordi menjant arros i peix per variar jejeje )
Gràcies al suport psicològic de la resta del grup vam aconseguir que com a mínim fes la sortida i que sobre la marxa ja veuríem com acabava l'etapa.
Vam tornar a agafar el vaixell per poder sortir de la Gràciosa i tornar a Orzola on començava l'etapa. Vam esmorzar (en Jordi un mini de pernil dolç i un te per poder tallar les possibles "...") i vam iniciar l'etapa, la qual va començar amb un fort port de muntanya (el Mirador del Rio) i a més a més l'aire es va girar contra nosaltres...
Una vegada vam arribar a dalt del mirador, just anàvem a iniciar la baixada quan... una altra punxada, Si Si... tornava a ser en Carles quin tiu tu... ja no teníem cap càmera que ens havien donat els organitzadors, en Carles les havia fet servir totes jejeje
Al segon port vam estar a punt de morir... segons les indicacions d'en Xafi i com interpretava el road book ens teníem que tirar per un barranc... sort d'en Jordi que tot i estar molt molt fluixet (Noe, tranquil·la que l'estàvem cuidant molt bé... sempre el portàvem protegit del vent) va poder interpretar el road book correctament com un bon sherpa i així vam poder deixar la baixada pel barranc pels paracaigudistes jejejeje
Quan vam arribar al punt de control a la població de Haria vam poder trobar una fàrmacia (en tota la meitat de l'illa no hi ha res de res, quatre cases i molta pedra) on vam poder comprar medicament per si s'havia de tallar la "d... ", els dolors de panxa i aliment líquid per en Jordi(suero).
Després d'un bon dinar per part dels altres tres components (una bona graellada de carn) i el pobre Jordi picant una mica d'arròs blanc i pollastre a la planxa, vam començar el tercer port que va ser infernal... la primera part era una pujada d'asfalt, on en Carles va apretar per emportar-se el premi de la muntanya mentre el peloton anava protegint en Jordi del vent perquè pogués acabar l'etapa.
La segona part del port va ser la més dura, l'aire en contra i en diagonal era tant fort que vam tenir que fer un parell de pujades caminant, fins i tot, una de les vegades el vent va tirar en Xafi per terra. Després de fer una de les baixades més fortes i empinada de la ruta finalment vam arribar a Teguisse on vam fer una xispeta (coca cola) més que merescuda.
Passada mitja hora tornàvem a estar pletòrics per afrontar un llarg descens molt ràpid i divertit. La diversió va durar poc ja que nosaltres pel que fa mantenir la mecànica de la bici en bon estat en aquella baixada ens ho vam passar pel forro, per una baixada bona que hi havia, s'havia de disfrutar, però per variar vam tornar a punxar, i no una vegada sinó dues vegades, el rànquing quedava amb el líder en Carlos amb 4, Cifu 1 i Xafi 1.
Un cop solucionats els problemes mecànics vam arribar a Famara un petit poble surfero molt maco amb una gran platja de dunes.
A l'acabar l'etapa i un cop a l'apartament els tres components de l'equip vam fer un aplaudiment merescut a en Jordi, ja que va aguantar com un "pepe" l'etapa reina, més dura i forta de totes i s'ho mereixia.
Per acabar el dia vam sopar en un petit bar on vam veure el futbol mentre sopàvem peix fresc entre d'altres pop a la gallega pel ridícul preu de 3 € el plat... impressionant !!!! (i en Jordi menjant arros i peix per variar jejeje )
dissabte, 12 de febrer del 2011
Pedals de Lava " II ETAPA " 08-02-11
Avui hem fet la segona etapa a l'illa de la Graciosa (reserva natural), en principi eren 35km sense gaires desnivells i anavem més que res a estirar les cames, però com sempre hem acabat fent més quilòmetres del compte, hem pujat un cim que no s'havia de fer ni a peu ni tampoc en bici i al final hem acabat destrossats com cada dia...
L'objectiu era començar a les nou i tenir la resta del dia per descansar, però un cop hem anat a agafar les bicis, a que no sabeu que ha passat ?
Doncs que hi havia una de les bicis que tenia les dues rodes punxades i a que no sabeu de qui era la bici? Doncs d'en Carles com no... I no és conya!!!
Un cop feta la feina, ja eren les onze amb un sol de justícia hem decidit posar-nos la cremeta per tornar ben morenets i no pelats. Al final hem pogut sortir i començar la ruta anant cap a Pedro Barba, un poble fantasma on no hi viu ningú. Sense moltes dificultats per una pista senzilla ens hem desviat un moment del camí (cosa prohibida) per fer un descens d'una petita muntanya.
Després d'aquestes emocions prohibides hem decidit arribar a la primera platja on hem fet un descans i ens hem refrescat les cames de l'esforç d'ahir.
Un cop secs i més bronzejats hem agafat el camí direcció Platja Concha on abans d'arribar ens hem desviat per un sender prohibit per les bicicletes i vehicles per poder veure unes coves en forma d'arc on l'aigua colpejava de manera impressionant.
A les 13 hores hem arribat al pàrquing de la platja de la Concha. A l'esquerra teniem una senyal de prohibit anar a la platja amb bici i a la dreta hi havia un sender que pujava a una gran, gran muntanya(volcà) que ens deia "veniu,veniu" on no hi havia cap senyal de prohibició. Doncs com no, nosaltres de dret cap amunt on ens hem trobat els companys d'Alaba caminant de baixada i que ens han comentat que no havien arribat a dalt. Què hem fet? Pit i collons!!! Cap al cim però amb la bici i només hem pogut fer 2/3 perquè la cosa estava molt empinada, la resta l'estàvem fent a peu quan a pocs metres del cim hem escoltat unes sirenes i a baix de tot en un camí de pas hi havia un home que ens estava fent senyals perqu baixéssim i era l'agent rural. Vam iniciar el descens i ens vam trobar amb l'agent a on nosaltres teniem les bicis, mentrestant l'agent no parava de fer-nos fotos i mentre estàvem baixant vam estar planejant l'estratègia que seguiríem i la moto que li intentaríem vendre perquè no ens sancionés. Després de 20 minuts de mediar amb el sr. agent rural, ens va perdonar la multa, tot i que nosaltres ens vam quedar amb les ganes de demanar-li que ens enviés les fotos que tenien bona pinta..jejeje
Després de la mediació vam optar per acabar de pujar fins al cim on hi havien unes molt bones vistes.
Seguidament i un cop a baix, vam dinar i vam seguir la ruta fins a trobar-nos amb els de Barcelona que estaven en una caleta de piscines naturals que pintaven molt bé i amb la calor que feia varem optar per feu un bany i pendre el sol.
Un cop frescos vam acabar els últims 10 km fins a la pensió i final de ruta.
Un cop a l'habitació en Jordi va començar a trobar-se molt malament i va decidir quedar-se a l'habitació sense sopar...
Les coses pintaven malament per la ruta del següent dia!!!
L'objectiu era començar a les nou i tenir la resta del dia per descansar, però un cop hem anat a agafar les bicis, a que no sabeu que ha passat ?
Doncs que hi havia una de les bicis que tenia les dues rodes punxades i a que no sabeu de qui era la bici? Doncs d'en Carles com no... I no és conya!!!
Un cop feta la feina, ja eren les onze amb un sol de justícia hem decidit posar-nos la cremeta per tornar ben morenets i no pelats. Al final hem pogut sortir i començar la ruta anant cap a Pedro Barba, un poble fantasma on no hi viu ningú. Sense moltes dificultats per una pista senzilla ens hem desviat un moment del camí (cosa prohibida) per fer un descens d'una petita muntanya.
Després d'aquestes emocions prohibides hem decidit arribar a la primera platja on hem fet un descans i ens hem refrescat les cames de l'esforç d'ahir.
Un cop secs i més bronzejats hem agafat el camí direcció Platja Concha on abans d'arribar ens hem desviat per un sender prohibit per les bicicletes i vehicles per poder veure unes coves en forma d'arc on l'aigua colpejava de manera impressionant.
A les 13 hores hem arribat al pàrquing de la platja de la Concha. A l'esquerra teniem una senyal de prohibit anar a la platja amb bici i a la dreta hi havia un sender que pujava a una gran, gran muntanya(volcà) que ens deia "veniu,veniu" on no hi havia cap senyal de prohibició. Doncs com no, nosaltres de dret cap amunt on ens hem trobat els companys d'Alaba caminant de baixada i que ens han comentat que no havien arribat a dalt. Què hem fet? Pit i collons!!! Cap al cim però amb la bici i només hem pogut fer 2/3 perquè la cosa estava molt empinada, la resta l'estàvem fent a peu quan a pocs metres del cim hem escoltat unes sirenes i a baix de tot en un camí de pas hi havia un home que ens estava fent senyals perqu baixéssim i era l'agent rural. Vam iniciar el descens i ens vam trobar amb l'agent a on nosaltres teniem les bicis, mentrestant l'agent no parava de fer-nos fotos i mentre estàvem baixant vam estar planejant l'estratègia que seguiríem i la moto que li intentaríem vendre perquè no ens sancionés. Després de 20 minuts de mediar amb el sr. agent rural, ens va perdonar la multa, tot i que nosaltres ens vam quedar amb les ganes de demanar-li que ens enviés les fotos que tenien bona pinta..jejeje
Després de la mediació vam optar per acabar de pujar fins al cim on hi havien unes molt bones vistes.
Seguidament i un cop a baix, vam dinar i vam seguir la ruta fins a trobar-nos amb els de Barcelona que estaven en una caleta de piscines naturals que pintaven molt bé i amb la calor que feia varem optar per feu un bany i pendre el sol.
Un cop frescos vam acabar els últims 10 km fins a la pensió i final de ruta.
Un cop a l'habitació en Jordi va començar a trobar-se molt malament i va decidir quedar-se a l'habitació sense sopar...
Les coses pintaven malament per la ruta del següent dia!!!
dijous, 10 de febrer del 2011
Pedals de Lava " I ETAPA " 07-02-11
Bones a tots, sabem que estem trigant una mica a penjar les fotos i les respectives cronologies, però és que cada dia arribem tard i bastant fets pols i hi ha molts llocs on no hi ha cobertura.
Ja tenim la primera etapa de la ruta feta,uns 70Km més o menys, no ha estat fàcil però tampoc difícil, la primera part l'hem fet pel passeig, vorejant la costa per la zona turística de l'illa, és a dir, fàcil. Després dels primers 15Km la cosa s'ha començat a complicar a estones, perquè combinavem sorra de platja amb camins de pedres "però totalment de pedres" volcàniques seguit de més sorra i més pedra i més sorra i més pedra i més sorra i més...
S'ha de dir que no estem avorrits ja que som 12 ciclistes que estem fent la ruta i ens anem intercalant les posicions, ja sigui per velocitat, per fer fotos o per fer necessitats,vulgarment pixar, i fent les parades imprescindibles per la cerveseta, que a 22 graus i amb un sol esplèndid tot el dia entraven d'allò més bé.
Als 45Km aprox. un cop passada l'urbanització nudista i després de travessar una zona bastant tècnica, com no podia ser d'una altre manera, un dels integrants del grup a punxat. Qui? Doncs no és gaire difícil de saber, el sr. Carles com no.
A l'hora de dinar ens hem trobat tots al punt de control on ens han posat el segell pertinent i com no podia ser d'una altra manera el lloc era en un bar davant del mar i com no hem aprofitat per dinar tots plegats, exceptuant les tres "Nenes de Vic", que per cert aquí també han caigut dues gerres de mig litre de cervesa ben fresca per cap amb el respectiu menjar esclar. Després de dinar i fer el cafetó prenent una estona el sol, els quatre del grup juntament amb els dos companys (de Pedals de lava) de Alaba hem reiniciat la ruta passant per un petit camí amb uns 25cm de profunditat de sorra on la cosa s'ha complicat una mica i seguidament uns 3Km de camí, si és que es pot dir així, on passavèm com podíem per sobre les roques, les maleïdes roques...
Finalment i després de passar Jameos del Agua i fer la respectiva foto de rigor amb l'escorpi, hem enllaçat amb la carretera esfaltada (per fi) on hem fet uns 9Km abans d'arribar al final de l'etapa del dia al port d'Orzola on estava el segon i últim punt de control del dia, i com no podia ser d'una altra manera hem tornat a punxar, i a que no sabeu qui ha estat ? Doncs com no el sr.Carles una altra vegada...
Per acabar i mentre esperàvem el vaixell perquè ens portes a l'illeta de la Graciosa (on farem la segona etapa) hem fet una altre cerveseta fent petar la xerrada una estona mentre començava a posar-se el sol.
Després de 20 minuts de travessia hem arribat a una petitíssima illa on tots els carrers són de sorra de platja i sembla que estiguem a l'oest, ens hem dirigit fins la pensió Enriqueta on una molt bona Graciosenca ens ha donat les habitacions pertinents, on passarem les properes dues nits i on gaudirem del super poble de 100 cases i 400 habitants, on la gent va amb les espardenyes i els barnús d'estar per casa, per tot arreu.
Doncs això, ja us hem posat un bon rotllo, qui ho vulgui llegir bé i el que no doncs també, fins demà que en principi tenim un dia bastant light de bici i la resta del dia platja...Bona nit a tothom! Apasiau.
Ja tenim la primera etapa de la ruta feta,uns 70Km més o menys, no ha estat fàcil però tampoc difícil, la primera part l'hem fet pel passeig, vorejant la costa per la zona turística de l'illa, és a dir, fàcil. Després dels primers 15Km la cosa s'ha començat a complicar a estones, perquè combinavem sorra de platja amb camins de pedres "però totalment de pedres" volcàniques seguit de més sorra i més pedra i més sorra i més pedra i més sorra i més...
S'ha de dir que no estem avorrits ja que som 12 ciclistes que estem fent la ruta i ens anem intercalant les posicions, ja sigui per velocitat, per fer fotos o per fer necessitats,vulgarment pixar, i fent les parades imprescindibles per la cerveseta, que a 22 graus i amb un sol esplèndid tot el dia entraven d'allò més bé.
Als 45Km aprox. un cop passada l'urbanització nudista i després de travessar una zona bastant tècnica, com no podia ser d'una altre manera, un dels integrants del grup a punxat. Qui? Doncs no és gaire difícil de saber, el sr. Carles com no.
A l'hora de dinar ens hem trobat tots al punt de control on ens han posat el segell pertinent i com no podia ser d'una altra manera el lloc era en un bar davant del mar i com no hem aprofitat per dinar tots plegats, exceptuant les tres "Nenes de Vic", que per cert aquí també han caigut dues gerres de mig litre de cervesa ben fresca per cap amb el respectiu menjar esclar. Després de dinar i fer el cafetó prenent una estona el sol, els quatre del grup juntament amb els dos companys (de Pedals de lava) de Alaba hem reiniciat la ruta passant per un petit camí amb uns 25cm de profunditat de sorra on la cosa s'ha complicat una mica i seguidament uns 3Km de camí, si és que es pot dir així, on passavèm com podíem per sobre les roques, les maleïdes roques...
Finalment i després de passar Jameos del Agua i fer la respectiva foto de rigor amb l'escorpi, hem enllaçat amb la carretera esfaltada (per fi) on hem fet uns 9Km abans d'arribar al final de l'etapa del dia al port d'Orzola on estava el segon i últim punt de control del dia, i com no podia ser d'una altra manera hem tornat a punxar, i a que no sabeu qui ha estat ? Doncs com no el sr.Carles una altra vegada...
Per acabar i mentre esperàvem el vaixell perquè ens portes a l'illeta de la Graciosa (on farem la segona etapa) hem fet una altre cerveseta fent petar la xerrada una estona mentre començava a posar-se el sol.
Després de 20 minuts de travessia hem arribat a una petitíssima illa on tots els carrers són de sorra de platja i sembla que estiguem a l'oest, ens hem dirigit fins la pensió Enriqueta on una molt bona Graciosenca ens ha donat les habitacions pertinents, on passarem les properes dues nits i on gaudirem del super poble de 100 cases i 400 habitants, on la gent va amb les espardenyes i els barnús d'estar per casa, per tot arreu.
Doncs això, ja us hem posat un bon rotllo, qui ho vulgui llegir bé i el que no doncs també, fins demà que en principi tenim un dia bastant light de bici i la resta del dia platja...Bona nit a tothom! Apasiau.
dimarts, 8 de febrer del 2011
Inici Pedals de Lava 06-02-11
Hola macus,bona nit a tothom,ara mateix ens trobem al llit escrivint l'arribada a l'illeta de Lanzarote, "siguem sincers, sense moltes moltes ganes de fer-ho però com que haviem donat la paraula de que us mantindríem informats,són les 00:00h una hora més a Catalunya i aquí estem".
DIA DE SORTIDA , a les 12:45h teniem el punt de trobada a can Cifu i per sorpresa d'en Carles, un altre company,en Xafi també s'ha apuntat al viatge. A les 13:15h estàvem a l'aeroport tant contents i ja hem començat amb mal peu, perquè quan hem fet el pesatge de la maleta grossa ens hem donat compte que pesava 20kg (només podiem portar 15) per la qual cosa hem tingut que fer multitud de combinacions desmuntant totes les maletes que estaven molt ben ordenades i regirant tot l'equipatge i fent malabarismes per intentar arribar al pes màxim...Després de 30 minuts aprox. capgirant les maletes ens hem donat compte que: pagàvem 100€ més o deixàvem uns 4kg a l'aeroport i com bons catalans que som,hem optat per deixar els 4kg a l'aeroport que finalment la dona d'en Jordi, la Noe, ha tornat de Bescanó per emportar-se l'excés d'equipatge.
Les 3 hores de vol han passat bastant ràpides perquè el responsable de vol i les hostesses ens han tractat molt bé,sobretot el responsable que anava deixant rastres d'un líquid presumptament oli...després d'acomiadar-nos, un cop a les cintes de les maletes, hem tornat a tenir moguda perquè uns altres passatgers ens havien agafat la nostra maleta fins que finalment a fora la terminal ens hem trobat als autors del furt involuntari i hem recuperat la nostra maleta.
Un cop deixades les maletes als apartaments hem fet una passejada d'uns 3km vora el mar fins el local de Pedals de Lava on hem conversat amb altres ciclistes, hem fet el brífing pertinent, hem provat i posat a punt les BTT(Ghost 4900) i fent una petita parada a un super per comprar quatre coses per esmorzar hem tornat fins els apartaments on hem equipat les bicis per demà a les 8:30h començar a pedalar.
Ah per cert! i per fer una mica les dents llargues, a diferència de Girona hem pogut sopar en una terrassa,davant del mar i amb dos gerres de cervesa per cadascun que ens ho mereixem. Bé, bona nit que ja son les 00:35h, continuarà...
DIA DE SORTIDA , a les 12:45h teniem el punt de trobada a can Cifu i per sorpresa d'en Carles, un altre company,en Xafi també s'ha apuntat al viatge. A les 13:15h estàvem a l'aeroport tant contents i ja hem començat amb mal peu, perquè quan hem fet el pesatge de la maleta grossa ens hem donat compte que pesava 20kg (només podiem portar 15) per la qual cosa hem tingut que fer multitud de combinacions desmuntant totes les maletes que estaven molt ben ordenades i regirant tot l'equipatge i fent malabarismes per intentar arribar al pes màxim...Després de 30 minuts aprox. capgirant les maletes ens hem donat compte que: pagàvem 100€ més o deixàvem uns 4kg a l'aeroport i com bons catalans que som,hem optat per deixar els 4kg a l'aeroport que finalment la dona d'en Jordi, la Noe, ha tornat de Bescanó per emportar-se l'excés d'equipatge.
Les 3 hores de vol han passat bastant ràpides perquè el responsable de vol i les hostesses ens han tractat molt bé,sobretot el responsable que anava deixant rastres d'un líquid presumptament oli...després d'acomiadar-nos, un cop a les cintes de les maletes, hem tornat a tenir moguda perquè uns altres passatgers ens havien agafat la nostra maleta fins que finalment a fora la terminal ens hem trobat als autors del furt involuntari i hem recuperat la nostra maleta.
Un cop deixades les maletes als apartaments hem fet una passejada d'uns 3km vora el mar fins el local de Pedals de Lava on hem conversat amb altres ciclistes, hem fet el brífing pertinent, hem provat i posat a punt les BTT(Ghost 4900) i fent una petita parada a un super per comprar quatre coses per esmorzar hem tornat fins els apartaments on hem equipat les bicis per demà a les 8:30h començar a pedalar.
Ah per cert! i per fer una mica les dents llargues, a diferència de Girona hem pogut sopar en una terrassa,davant del mar i amb dos gerres de cervesa per cadascun que ens ho mereixem. Bé, bona nit que ja son les 00:35h, continuarà...
dissabte, 5 de febrer del 2011
dissabte, 8 de gener del 2011
FW: MARXA "POPULAR" DE PORQUERES, 05-01-2011
MARXA "POPULAR" DE PORQUERES, 05-01-2011
4 horas y casi 10 minutos, sí señor, eso fue lo que tardamos en hacer 38 kilómetros grácias al "sherpa" Gerard!
Ya la cosa empezó mal, ya que el señor sherpa nos hizo repetir en varias ocasiones la salida, lo único que tenia claro es que empezaba en el campo de fútbol de Miánegues, cosa que yo también sabia sin tener GPS. Después de varios intentos empezamos, a un ritmo majo, desde luego, a la cabeza estaba Conri, seguido de cerca por el sherpa y el "pelopinch", destrás íbamos los puretas, a nuestro ritmo, ¡juventud divino tesoro!. Al principio era hasta divertido, alguna trialera y senderos llenos de curvas, pero cuando ya empezamos a subir por la carretera en dirección a Pujarnol, ¡cágate lorito!. Nos salimos de la carretera y igual, ¡venga subida!, yo creo que el GPS estaba averiado.
Después de recorrer unos kilómetros, entramos en un camino particular que nos llevó hasta una masia, donde un anciano amable y amistoso se asomó a una de las ventanas y con un tono afable nos dijo: "nois, això és un camí particular, no podeu passar!", después de una larga negociación entre el sherpa y el anciano, nos dió carta blanca para cruzar su reino. Siguiendo la ruta volvimos a salir a la carretera y de nuevo nos volvimos a perder, finalmente encontramos de nuevo el camino a seguir y nos dejamos caer por unas trialeras que no se las salta un gitano, ¡pero eso que es para Conri!. Después de la trialera venía un sendero lleno de barro y en pendiente, pero ya nos daba igual con lo que teníamos a la espalda. Como en las guerras, empezó a escasear los víveres y el agua, y a mi personalmente me entró una pájara del carajo, grácias a mi colega Cifu, pude respostar y conseguí continuar con los cinco fantásticos (Germán, Jordi, Gerard, Conri y Cifu).
Del sendero pasamos a una bajada para disfrutar, pero de nuevo el sherpa se perdió, suerte que Germán y yo íbamos detrás de él y no tuvimos que subir de nuevo todo lo que Cifu, Jordi y Conri habían bajado. Encima Conri había pinchado, pero no me extraña, ya que el hombre corre con "slics". Encontramos de nuevo la ruta y bajamos por un camino guapísimo en dirección a la meta. Este camino nos dejó muy cerca de Camós, pero según el sherpa, desde la carretera salía un nuevo camino, que era según su GPS la continuación de la ruta, y que sólo faltaba un kilómetro para el final, yo, que me tenía que haber callado, propuse seguir la ruta, tal y como marcaba el dichoso aparato, y de nuevo subida embarrada, a mí ya me daban calambres, finalmente llegamos a casa en mi caso casi a las 16:00 horas, y las "marías" con el mazo en las manos esperándonos, haber que les cuentas! Cifu y yo, estábamos al finalizar la ruta impacientes por empezar la próxima con mi primo otra vez de sherpa, ja, ja, ja!.
P.D.: Aquí os dejo el link para quien quiera descargarse esta pedazo de ruta de "nivel principiante".
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1388109
4 horas y casi 10 minutos, sí señor, eso fue lo que tardamos en hacer 38 kilómetros grácias al "sherpa" Gerard!
Ya la cosa empezó mal, ya que el señor sherpa nos hizo repetir en varias ocasiones la salida, lo único que tenia claro es que empezaba en el campo de fútbol de Miánegues, cosa que yo también sabia sin tener GPS. Después de varios intentos empezamos, a un ritmo majo, desde luego, a la cabeza estaba Conri, seguido de cerca por el sherpa y el "pelopinch", destrás íbamos los puretas, a nuestro ritmo, ¡juventud divino tesoro!. Al principio era hasta divertido, alguna trialera y senderos llenos de curvas, pero cuando ya empezamos a subir por la carretera en dirección a Pujarnol, ¡cágate lorito!. Nos salimos de la carretera y igual, ¡venga subida!, yo creo que el GPS estaba averiado.
Después de recorrer unos kilómetros, entramos en un camino particular que nos llevó hasta una masia, donde un anciano amable y amistoso se asomó a una de las ventanas y con un tono afable nos dijo: "nois, això és un camí particular, no podeu passar!", después de una larga negociación entre el sherpa y el anciano, nos dió carta blanca para cruzar su reino. Siguiendo la ruta volvimos a salir a la carretera y de nuevo nos volvimos a perder, finalmente encontramos de nuevo el camino a seguir y nos dejamos caer por unas trialeras que no se las salta un gitano, ¡pero eso que es para Conri!. Después de la trialera venía un sendero lleno de barro y en pendiente, pero ya nos daba igual con lo que teníamos a la espalda. Como en las guerras, empezó a escasear los víveres y el agua, y a mi personalmente me entró una pájara del carajo, grácias a mi colega Cifu, pude respostar y conseguí continuar con los cinco fantásticos (Germán, Jordi, Gerard, Conri y Cifu).
Del sendero pasamos a una bajada para disfrutar, pero de nuevo el sherpa se perdió, suerte que Germán y yo íbamos detrás de él y no tuvimos que subir de nuevo todo lo que Cifu, Jordi y Conri habían bajado. Encima Conri había pinchado, pero no me extraña, ya que el hombre corre con "slics". Encontramos de nuevo la ruta y bajamos por un camino guapísimo en dirección a la meta. Este camino nos dejó muy cerca de Camós, pero según el sherpa, desde la carretera salía un nuevo camino, que era según su GPS la continuación de la ruta, y que sólo faltaba un kilómetro para el final, yo, que me tenía que haber callado, propuse seguir la ruta, tal y como marcaba el dichoso aparato, y de nuevo subida embarrada, a mí ya me daban calambres, finalmente llegamos a casa en mi caso casi a las 16:00 horas, y las "marías" con el mazo en las manos esperándonos, haber que les cuentas! Cifu y yo, estábamos al finalizar la ruta impacientes por empezar la próxima con mi primo otra vez de sherpa, ja, ja, ja!.
P.D.: Aquí os dejo el link para quien quiera descargarse esta pedazo de ruta de "nivel principiante".
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1388109
Subscriure's a:
Missatges (Atom)