Benvinguts al blog " SRC Racing 73", no som res mes que un grup d'amics que la nostra passió es l'esport gaudit a la natura, i un d'ells es es la BTT. Un gran dia de Juliol del 2009 vam decidir crear aquest blog i des de llavors sembla que la cosa va agafant força i la colla cada dia es va fent mes gran i això tot just acaba de començar...



La nostra passió la BTT, el nostre deure pedalar, la nostra Sortida Catalunya la nostra Meta l'horitzó i el nostre objectiu Planeta Terra... Senzillament SRC Racing 73







dimecres, 16 de febrer de 2011

Pedals de Lava " V ETAPA " 11-02-11

Hola macus, HEM FINALITZAT PEDALS DE LAVA !!!! Però abans de les felicitacions explicarem com va anar la sortida i l´última etapa.

Com la resta de dies, ens vam aixecar a quarts de nou, però amb una diferència, aquesta vegada voliem fer gala de la nostra casta, compromís, professionalitat...(jejejeje) i guanyar l'última etapa i d'aquesta manera emportar-nos el que serà la nostra primera volta per etapes a Pedals del Món.
A les 9h ens vam trobar amb els altres ciclistes de Barcelona, ells iniciaven l'etapa i nosaltres aprofitàvem per fer un mini esmorzar.

A 2/4 de 10 vam decidir començar l'etapa amb uns primers km estirant les cames pel passeig marítim. Quan vam acabar el passeig vam decidir posar-nos seriosos i augmentar una mica el ritme per recuperar xino xano als escapats.

Al cap d'uns 10 Km ja els teniem a la vista i als 13 Km ja els haviem agafat. Vam estar una mica amb ells per comprovar que es trobaven bé i per si volien anar tots junts però ens van dir que anéssim tirant i vam tornar a posar un ritme que al cap de pocs Km ja no veiem a ningú.
Era el dia que més vam disfrutar perquè era un terreny mountainbike total, anàvem vorejant la costa pels senders i petits camins de la zona dels Ajaches ... un terreny on es podia fer gala de la nostra tècnica a l'hora d'afrontar les zones rocoses i en especial els descensos.

Així fins arribar a la zona més difícil per orientar-nos, on gràcies a l'orientació d'en Xafi i en Jordi vam poder triar el camí correcte fins arribar a la vall de la muntanya on vam trobar els dos cotxes ( o el que quedava d'ells), que eren els punts d'orientació i una àncora molt gran dibuixada en una de les cares d'una muntanya. Pocs metres més endavant vam arribar a la Cova Jardi dels Cactus i dels Records (molt maca i curiosa), vam descansar una mica i vam aprofitar per fer una mica el burro pujant a la barca patera tipus " Desembarco de Normandia " jejeje

Seguidament vam afrontar un parell de pujades molt empinades i rocases que s'ha de dir que no les vam poder fer sobre la bicicleta, sinó caminant, però la zona valia la pena.

Finalment vam aconseguir sortir de la zona Ajaches i vam arribar al punt de control (eren les primeres cases que veiem després d'uns 15 km aprox) ens vam trobar que el bar estava tancat, però fent gestions amb els organitzadors ens van informar que no passava res i nosaltres com no, vam aprofitar per fer una cervesa al bar del costat, vora el mar, que bona i que bé que va entrar...

Després de fer la parada obligatòria vam voler agafar forces amb unes barretes de fruita amb sucre que portava exclusivament en Carles... però la sorpresa va ser quan ens va dir que no les havia agafat, que les havia deixat a la maleta de l'apartament ((( a la nit no va poder aguantar i ens va dir que cinc minuts abans de demanar-li, l'avaria tècnica que havia tingut, era fingida i falsa, era l'excusa per poder menjar-se tot sol l'última barreta que tenia sense compartir amb la resta, perquè segons ell estava molt faltat de sucre... Ai Carlitos Carlitos jejejejeje, - li vam perdonar com no - jeje )))

Pocs km després vam arribar a Puerto del Carmen on també vam aprofitar el terreny per reduir el ritme, fer descensos d'escales (això només ho va fer en Jordi) i la tradicional baixada ziga-zaga fins a la zona del port on vam tornar a fer unes birretes quasi obligats. (el dipòsit d'en Xafi es trobava amb reserva, li quedaven pocs km, amb el nivell de cervesa que tenia i potser no hagués arribat jejejeje )

Finalment vam arribar al final de l'etapa, que és on vam iniciar " Pedals de Lava", on va començar tot, a la Plaça de les Nacions.
El final de l'etapa es va decidir a l'esprint, anaven escapats en Jordi i en Carles a pocs metres d'en Cifu i en Xafi. Als últims metres en Cifu, va trair els companys que tota la ruta l'havien portat com un tarró de sucre i protegit del vent, va deixar en Xafi enrere i després de "jugar-se la vida " en un parell de revolts, va poder atrapar en Jordi i en Carles que anaven tirant tranquilament, fent-la petar i sense cap tipus d'interès de competir ni d'arribar abans.(però ja sabem com és el nostre Cifu, porta l'esperit de competir a la sang i sempre que veu el final o la meta no pot aguantar, encara que hagi de trair els companys... jejejejejeje, ah! i a les sortides tamé ho fa... jejeje :-)

Després de dinar i que en Cifu quasi acabés amb l'existència de cervesa del restaurant perquè al seu dipòsit li van entrar 1.5 litres de líquid (cervesa) ens vam dutxar i vam anar a la botiga de Pedals de Lava on ens vam trobar tots els ciclistes, vam comentar tota l'estada, la ruta i ens van fer entrega del mallot commemoratiu de Pedals de Lava.

Per acabar el dia i celebrar que vam poder acabar tota la ruta sense cap problema important, ens vam decidir anar a fer un bon sopar, però va haver-hi una baixa d'última hora i va ser el sr.Cifu a causa de l'esprint final, les poques forces que li quedaven van acabar de desaparèixer i en va pagar les conseqüències i no va poder seguir el ritme dels altres companys i va tenir que quedar-se a l'apartament a descansar, abatut, jejejejeje.

Nosaltres tres amb la pena que el nostre company (de rebuf i a roda) no pogués venir, vam degustar un bon pernil ibèric amb " pa amb tumaca " (com diuen els canaris) i uns bons entrecots amb el corresponent bon vi, que ja en teniem ganes i ens ho ben mereixíem...


Cap comentari:

Publica un comentari