Benvinguts al blog " SRC Racing 73", no som res mes que un grup d'amics que la nostra passió es l'esport gaudit a la natura, i un d'ells es es la BTT. Un gran dia de Juliol del 2009 vam decidir crear aquest blog i des de llavors sembla que la cosa va agafant força i la colla cada dia es va fent mes gran i això tot just acaba de començar...



La nostra passió la BTT, el nostre deure pedalar, la nostra Sortida Catalunya la nostra Meta l'horitzó i el nostre objectiu Planeta Terra... Senzillament SRC Racing 73







dimecres, 16 de febrer del 2011

Pedals de Lava " V ETAPA " 11-02-11

Hola macus, HEM FINALITZAT PEDALS DE LAVA !!!! Però abans de les felicitacions explicarem com va anar la sortida i l´última etapa.

Com la resta de dies, ens vam aixecar a quarts de nou, però amb una diferència, aquesta vegada voliem fer gala de la nostra casta, compromís, professionalitat...(jejejeje) i guanyar l'última etapa i d'aquesta manera emportar-nos el que serà la nostra primera volta per etapes a Pedals del Món.
A les 9h ens vam trobar amb els altres ciclistes de Barcelona, ells iniciaven l'etapa i nosaltres aprofitàvem per fer un mini esmorzar.

A 2/4 de 10 vam decidir començar l'etapa amb uns primers km estirant les cames pel passeig marítim. Quan vam acabar el passeig vam decidir posar-nos seriosos i augmentar una mica el ritme per recuperar xino xano als escapats.

Al cap d'uns 10 Km ja els teniem a la vista i als 13 Km ja els haviem agafat. Vam estar una mica amb ells per comprovar que es trobaven bé i per si volien anar tots junts però ens van dir que anéssim tirant i vam tornar a posar un ritme que al cap de pocs Km ja no veiem a ningú.
Era el dia que més vam disfrutar perquè era un terreny mountainbike total, anàvem vorejant la costa pels senders i petits camins de la zona dels Ajaches ... un terreny on es podia fer gala de la nostra tècnica a l'hora d'afrontar les zones rocoses i en especial els descensos.

Així fins arribar a la zona més difícil per orientar-nos, on gràcies a l'orientació d'en Xafi i en Jordi vam poder triar el camí correcte fins arribar a la vall de la muntanya on vam trobar els dos cotxes ( o el que quedava d'ells), que eren els punts d'orientació i una àncora molt gran dibuixada en una de les cares d'una muntanya. Pocs metres més endavant vam arribar a la Cova Jardi dels Cactus i dels Records (molt maca i curiosa), vam descansar una mica i vam aprofitar per fer una mica el burro pujant a la barca patera tipus " Desembarco de Normandia " jejeje

Seguidament vam afrontar un parell de pujades molt empinades i rocases que s'ha de dir que no les vam poder fer sobre la bicicleta, sinó caminant, però la zona valia la pena.

Finalment vam aconseguir sortir de la zona Ajaches i vam arribar al punt de control (eren les primeres cases que veiem després d'uns 15 km aprox) ens vam trobar que el bar estava tancat, però fent gestions amb els organitzadors ens van informar que no passava res i nosaltres com no, vam aprofitar per fer una cervesa al bar del costat, vora el mar, que bona i que bé que va entrar...

Després de fer la parada obligatòria vam voler agafar forces amb unes barretes de fruita amb sucre que portava exclusivament en Carles... però la sorpresa va ser quan ens va dir que no les havia agafat, que les havia deixat a la maleta de l'apartament ((( a la nit no va poder aguantar i ens va dir que cinc minuts abans de demanar-li, l'avaria tècnica que havia tingut, era fingida i falsa, era l'excusa per poder menjar-se tot sol l'última barreta que tenia sense compartir amb la resta, perquè segons ell estava molt faltat de sucre... Ai Carlitos Carlitos jejejejeje, - li vam perdonar com no - jeje )))

Pocs km després vam arribar a Puerto del Carmen on també vam aprofitar el terreny per reduir el ritme, fer descensos d'escales (això només ho va fer en Jordi) i la tradicional baixada ziga-zaga fins a la zona del port on vam tornar a fer unes birretes quasi obligats. (el dipòsit d'en Xafi es trobava amb reserva, li quedaven pocs km, amb el nivell de cervesa que tenia i potser no hagués arribat jejejeje )

Finalment vam arribar al final de l'etapa, que és on vam iniciar " Pedals de Lava", on va començar tot, a la Plaça de les Nacions.
El final de l'etapa es va decidir a l'esprint, anaven escapats en Jordi i en Carles a pocs metres d'en Cifu i en Xafi. Als últims metres en Cifu, va trair els companys que tota la ruta l'havien portat com un tarró de sucre i protegit del vent, va deixar en Xafi enrere i després de "jugar-se la vida " en un parell de revolts, va poder atrapar en Jordi i en Carles que anaven tirant tranquilament, fent-la petar i sense cap tipus d'interès de competir ni d'arribar abans.(però ja sabem com és el nostre Cifu, porta l'esperit de competir a la sang i sempre que veu el final o la meta no pot aguantar, encara que hagi de trair els companys... jejejejejeje, ah! i a les sortides tamé ho fa... jejeje :-)

Després de dinar i que en Cifu quasi acabés amb l'existència de cervesa del restaurant perquè al seu dipòsit li van entrar 1.5 litres de líquid (cervesa) ens vam dutxar i vam anar a la botiga de Pedals de Lava on ens vam trobar tots els ciclistes, vam comentar tota l'estada, la ruta i ens van fer entrega del mallot commemoratiu de Pedals de Lava.

Per acabar el dia i celebrar que vam poder acabar tota la ruta sense cap problema important, ens vam decidir anar a fer un bon sopar, però va haver-hi una baixa d'última hora i va ser el sr.Cifu a causa de l'esprint final, les poques forces que li quedaven van acabar de desaparèixer i en va pagar les conseqüències i no va poder seguir el ritme dels altres companys i va tenir que quedar-se a l'apartament a descansar, abatut, jejejejeje.

Nosaltres tres amb la pena que el nostre company (de rebuf i a roda) no pogués venir, vam degustar un bon pernil ibèric amb " pa amb tumaca " (com diuen els canaris) i uns bons entrecots amb el corresponent bon vi, que ja en teniem ganes i ens ho ben mereixíem...


dimarts, 15 de febrer del 2011

Pedals de Lava " IV ETAPA " 10-02-11

Gua, gua, gua... Quina calor, quin sol i que bé ens queda el bronzejat. Que macos que estem jejeje.
Comencem el quart dia de de les dunes de Famara, l´Etapa d'orientació. Al principi, el terreny va ser molt tou, vorejant la costa, amb unes vistes precioses, unes onades espectaculars xocant amb les roques.
Comencem a trobar els primers volcans quan anem girant cap a l'interior de l'illa deixant el mar a l'esquena, amb l'ombra d'en Cifu com a últim integrant del grup (sempre a roda) eh eh !!!

Després d'unes pujadetes entrem al Parc de Timanfaya vorejant la costa. Quina etapa més bonica, amb molts canvis de paisatge, vam disfrutar molt i molt... el que us esteu perdent tots els altres components !!!
Molta lava que la vam travessar per una pista que només podien passar bicis i senderistes. A l'esquerra queda un volcà lluny i a la dreta el mar. Moltes rialles i converses que de cop i volta i durant tres quilòmetres van desaparèixer perquè la pista pujava sense molt desnivell però que les pedres i el sol ho van fer bastant dur, pesat i feixuc.

Després de patir una mica i veure que la xispa (coca cola) començava estar en reserva vam decidir desviar-nos de la ruta per anar a fer el "guiri" al Parc Natural del Timanfaya al qual vam pagar 8€ (persona) per entrar i ens van donar una volta amb autobús per dins el volca. L'aire condicionat i els seients d'escuma de l'autobús ens van donar la vida, van ser glòria. Després del recorregut, el guia "coleguilla", ens va fer unes demostracions de la lava que hi ha a sota (a uns 3.000km de profunditat sota el nivell del mar, hi ha una bossa de lava d'uns 2km quadrats de lava, que ells aprofiten entre d'altres coses, a través d'un forat tipus campana, l'escalfor que desprèn per coure tota la carn que serveixen al restaurant, molt molt curiós), i després de les demostracions " sempre coca cola " Oh Oh Oh que fresca i que bé entra amb aquesta calor...

Ara amb la xispeta vam començar la petita pujada i el respectiu descens al qual vam parar a la meitat a veure els amics camells d'en Xafi jejeje...
Ja hi havia gana però faltava un descens per carretera. Quines velocitats tothom intentant agafar el rebuf, ara si per fi !!! el d'en CIFU, ràpid com un coet jeje primer com No !! I amb molta classe no va deixar que en Carlos agafés el seu rebuf. Aquí va començar el pique entre dos grans esprinters.

Un cop dinats vam creuar Yaiza per dalt, vam passar per unes salines i a partir d'aqui vorejant un altre cop el mar per unes pistes no gaire marcades i molt molt però molt pedregoses "on suposem que es on vam acabar de perdre les natges dels respectius culs. Mirant les espectaculars onades, un hotel abandonat i amb l'ajuda de les fites vam arribar al far que marcava l'entrada del passeig de Playa Blanca fins el punt de control, apartaments 7 limones.

Una vegada segellat el road book, vam anar a buscar els apartaments Sun Park per dutxar-nos i anar a sopar a un italià pastes i pizzes per recuperar forçes. Ja comencem a veure el final de Pedals de Lava...


(Pd: si algú s'anima a fer la ruta i per casualitat troba les nostres natges, agrairíem molt si les poguéssin enviar, en el blog hi ha la nostra direcció, per suposat les despeses d´enviament van al nostre càrrec)


Pedals de Lava " III ETAPA " 09-02-11

La III Etapa començava malament, s´iniciava amb una possible baixa. Teniem en Jordi que havia passat tota la nit deixant-ho tot tant per dalt com per baix i havia dormit unes 3 hores intercaladament, la qual cosa li feia plantejar-se la retirada de Pedals de Lava.

Gràcies al suport psicològic de la resta del grup vam aconseguir que com a mínim fes la sortida i que sobre la marxa ja veuríem com acabava l'etapa.

Vam tornar a agafar el vaixell per poder sortir de la Gràciosa i tornar a Orzola on començava l'etapa. Vam esmorzar (en Jordi un mini de pernil dolç i un te per poder tallar les possibles "...") i vam iniciar l'etapa, la qual va començar amb un fort port de muntanya (el Mirador del Rio) i a més a més l'aire es va girar contra nosaltres...
Una vegada vam arribar a dalt del mirador, just anàvem a iniciar la baixada quan... una altra punxada, Si Si... tornava a ser en Carles quin tiu tu... ja no teníem cap càmera que ens havien donat els organitzadors, en Carles les havia fet servir totes jejeje
Al segon port vam estar a punt de morir... segons les indicacions d'en Xafi i com interpretava el road book ens teníem que tirar per un barranc... sort d'en Jordi que tot i estar molt molt fluixet (Noe, tranquil·la que l'estàvem cuidant molt bé... sempre el portàvem protegit del vent) va poder interpretar el road book correctament com un bon sherpa i així vam poder deixar la baixada pel barranc pels paracaigudistes jejejeje

Quan vam arribar al punt de control a la població de Haria vam poder trobar una fàrmacia (en tota la meitat de l'illa no hi ha res de res, quatre cases i molta pedra) on vam poder comprar medicament per si s'havia de tallar la "d... ", els dolors de panxa i aliment líquid per en Jordi(suero).

Després d'un bon dinar per part dels altres tres components (una bona graellada de carn) i el pobre Jordi picant una mica d'arròs blanc i pollastre a la planxa, vam començar el tercer port que va ser infernal... la primera part era una pujada d'asfalt, on en Carles va apretar per emportar-se el premi de la muntanya mentre el peloton anava protegint en Jordi del vent perquè pogués acabar l'etapa.

La segona part del port va ser la més dura, l'aire en contra i en diagonal era tant fort que vam tenir que fer un parell de pujades caminant, fins i tot, una de les vegades el vent va tirar en Xafi per terra. Després de fer una de les baixades més fortes i empinada de la ruta finalment vam arribar a Teguisse on vam fer una xispeta (coca cola) més que merescuda.

Passada mitja hora tornàvem a estar pletòrics per afrontar un llarg descens molt ràpid i divertit. La diversió va durar poc ja que nosaltres pel que fa mantenir la mecànica de la bici en bon estat en aquella baixada ens ho vam passar pel forro, per una baixada bona que hi havia, s'havia de disfrutar, però per variar vam tornar a punxar, i no una vegada sinó dues vegades, el rànquing quedava amb el líder en Carlos amb 4, Cifu 1 i Xafi 1.
Un cop solucionats els problemes mecànics vam arribar a Famara un petit poble surfero molt maco amb una gran platja de dunes.

A l'acabar l'etapa i un cop a l'apartament els tres components de l'equip vam fer un aplaudiment merescut a en Jordi, ja que va aguantar com un "pepe" l'etapa reina, més dura i forta de totes i s'ho mereixia.

Per acabar el dia vam sopar en un petit bar on vam veure el futbol mentre sopàvem peix fresc entre d'altres pop a la gallega pel ridícul preu de 3 € el plat... impressionant !!!! (i en Jordi menjant arros i peix per variar jejeje )